Hem baixat fins a Àger i ens hem aturat a dinar en el restaurant de la benzinera, on hem gaudit d'un magnífic menú que ens ha permès recuperar forces de cara a l'activitat prevista per a la tarda.

El Forat de l'Obaga de la Maçana és una cavitat fàcil, sense dificultat tècnica i apta per a tots els públics, si més no fins al pas estret que dona accés a la galeria final. Està situada a prop del lloc anomenat la Maçana, un agrupament de quatre cases al terme de Camarasa i al costat del pantà del mateix nom.

Jo ja havia visitat aquesta cavitat l'any 1985, acompanyat d'un amic de Camarasa, en Pau, que coneixia com ningú tots els racons del seu municipi. Recordo que en aquell temps, quan encara no disposàvem de GPS i molt poca gent coneixia aquesta cavitat, en Pau em va ensenyar la seva estratègia per localitzar el forat perdut per la muntanya. Quan arribava a la zona buscava l'alineació entre una torre d'alta tensió situada a l'altra banda del torrent i un dels angles d'un antic corral amb murs de pedra. La cova estava exactament sobre la línia que determinava aquesta alineació, de manera que només calia pujar seguint aquesta direcció fins tobar l'entrada.

Fa ben poc, al desembre de 2022, van desobstruir un forat situat on acabava la galeria principal. Per un pas estret van accedir a una nova sala, inèdita, amb bones formacions i una gran colada.

Hem deixat el cotxe en una petita explanada a peu de carretera i hem iniciat la curta caminada fins a la cavitat. Hem seguit una petit pista i, a la part final, un corriol molt ben definit i senyalitzat amb fites que en pocs minuts ens ha portat fins al Forat. Una corda de nusos lligada a una savina facilita la desgrimpada del pou d'entrada, de només dos metres.

Hem baixat la primera galeria, la curta, fins al final. És una rampa pedregosa sense massa interès. Després hem iniciat el recorregut per la galeria principal i aviat hem començat a trobar bones formacions de tota classe. La galeria puja entre columnes fins a un eixamplament que forma una sala amb moltes formacions. 

Aquí sembla que s'acaba tot però al fons de la sala hi ha un forat petit. És la desobstrucció que dona accés a la sala final, descoberta ara fa un any. El pas és estret però amb una mica d'habilitat i sense respirar hem aconseguit superar-lo. A l'altra banda encara queda un segon obstacle, un passadís molt estret superant un bloc, i un pas final per una porta entre columnes que ens ha donat entrada a la sala final. 

És una sala gran i molt més alta que la galeria anterior. Hi ha diverses columnes i, al davant, un mur recobert per una gran colada. Hi ha una corda fixa que permet pujar pel mur de la colada fins al tram final de la galeria, que en pocs metres queda cega.

He pujat per la corda però els nens no han pujat perquè no he portat el cordino i, per tant, no els podia assegurar el pas que, tot i ser fàcil, podia ser perillós. He arribat al final i he retornat baixant per la corda fins al peu del mur.

Després hem tornat enrere per la galeria fins al pou d'entrada per on hem sortit amb l'ajut de la corda de nusos. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta segona activitat.

Vint-i-set anys després de la nostra darrera visita a la Cova del Lladre, hem vingut novament a aquesta cavitat, situada a la vessant nord del Mont-Roig. Es tracta d'una cova relativament petita però molt interessant i sense dificultats tècniques, una petita meravella amagada en aquesta serra prepirinenca. 

En la nostra primera visita a la Cova del Lladre, l'any 1987, ens va acompanyar un amic de Camarasa que coneixia molt bé tots els racons d'aquestes muntanyes i ens va ensenyar el camí. Després vam tornar-hi dues vegades més amb nens i avui he volgut portar-hi els néts perquè aquesta cova és molt interessant i divertida per a ells.

Des de la població de Vilanova de la Sal hem agafat la pista que porta a l'ermita de Montalegre. Poc abans d'arribar-hi ens hem desviat per una altra pista, més petita i en mal estat, que porta al Coll de Porta. La pista està en molt mal estat però avui anàvem amb un tot-terreny i hem pogut arribar al coll en cotxe.

Hem seguit caminant per la pista uns dos km fins que una fita a l'esquerra ens ha indicat l'inici del petit corriol que porta a la cova. És un camí panoràmic amb grans vistes de l'embassament de Camarasa, el Montsec i els Pirineus, que es veien al fons ben nevats. El corriol està molt poc marcat però hi ha moltes fites que ens ajuden a seguir-lo.

L'entrada de la cova és gran però aviat es converteix en una gatera que entra en una petita sala. Hi ha una bifurcació a l'esquerra que porta a una galeria d'uns 10 metres. Per la galeria principal, d'uns 38 metres, s'arriba a una sala petita però plena d'estalactites. És el punt més interessat de tota la cova. Per arribar-hi hem hagut de superar uns quants passos estrets amb petites grimpades i desgrimpades. Un camí complicat però ple de formacions de tota mena que fan molt interessant el recorregut.

Després de fer unes quantes fotos a la sala principal hem retornat per les mateixes gateres, superant novament les petites dificultats que hem anat trobant pel nostre camí fins sortir novament a la llum del dia. Ha estat una experiència molt interessant, amb una petita excursió pel Mont-Roig i un intens recorregut per l'interior de la terra.

Hem baixat en cotxe fins a Sant Llorenç de Montagai, on hem acabat la jornada amb un bon dinar en el restaurant La Noguera, situat en el càmping de Sant Llorenç.

La cova del Tabac és una de les coves més conegudes de Catalunya. Es troba  a la Serra del Mont-Roig, en el terme de Camarasa. Té un recorregut de gairebé 200 metres però no té dificultat tècnica, de manera que pot ser recorreguda per qualsevol excursionista amb una mica d'habilitat per fer petites grimpades entre les roques.

Jo ja havia visitat la Cova del Tabac en tres ocasions anteriors, encara que han passat més de 30 anys des de la meva darrera visita a aquesta cova. Avui he retornat a la cova del Tabac acompanyat per la família. Per als nens, l'excursió amb els passos equipats i la grandiositat de la cova ha estat una gran experiència.

Ara és molt diferent que quan vaig venir la primera vegada: el camí està senyalitzat i s'han equipat alguns passos amb cadenes i esglaons d'acer. També l'accés a la cova que abans era lliure ara està limitat. Una tanca metàl·lica priva l'accés a la cova i no s'hi pot entrar sense permís (sembla ser que cal demanar les claus a l'Ajuntament de Camarasa). Nosaltres hem tingut sort: hi havia un equip d'arqueòlegs fent excavacions i ens han deixat entrar; fins i tot ens han explicat coses de la cova.

El punt de partida és la presa del pantà de Camarasa. En un extrem del mur de la presa hi ha un rètol i comença el camí ben marcat que porta a la cova. El camí voreja una mica el pantà però després gira i comença a enfilar-se cap al cingle. Més amunt hem trobat alguns passos equipats però sense massa dificultat i finalment hem arribat a la Cova del Tabac.

La boca de la cova és molt gran i per dintre la galeria té una alçada considerable. Hem recorregut tota la cova, que té una única galeria, fins arribar al punt més singular de la Cova del Tabac: la Sagristia. Es tracta d'una curta gatera que porta a una petita sala que rep aquest nom. És curiosa aquesta petita sala perquè contrasta amb la grandiositat de la galeria principal. Dintre de la Sagristia hi ha un llibre de signatures, on hem signat tots.

Hem esmorzat a la sortida de la cova. Feia un dia primaveral i des d'aquí teníen una bona vista de Camarasa i el Segre. Després d'esmorzar hem baixat seguint el mateix camí de la pujada fins retornar al punt de partida. Finalment, ja en cotxe, hem completat la jornada matinal amb un magnífic dinar al restaurant Can Quel de Fontllonga.