Em dic Miquel Pedrol Lopez, vaig néixer a Granollers, el meu pare és fill de Camarasa, de Cal Quelo, on de jove jo passava els estius i on vaig desenvolupar tota la meva creativitat al món de la ràdio i la televisió local. 

De petit sempre m'havia cridat l'atenció la radio afició i l'electrònica relacionada amb aquest món. Quan tenia uns dotze anys em vaig construir el meu primer receptor de ràdio a galena seguint un antic llibredels anys cinquanta titulat La Escuela del Joven Radiotécnico. Més endavant construïa petits radio micròfons sense fils que acabava transformant en emissors d'FM de més potència. 

L'any1983 vaig entrar a FP d'electrònica a l'escola del Treball de Granollers. Allà vaig adquirir bons coneixements d'electrònica general i vaig tenir la sort de ser alumne de grans professors. 

A mitjans dels vuitanta vaig conéixer el Maurici del Campo. Vàrem coincidir diverses vegades a Can Joma, la mítica botiga d'electrònica de Granollers del carrer Joan Prim i coses de la vida, jo vivia uns metres més amunt al mateix carrer. Amb el Maurici vaig aprendre molt sobre radiofreqüència. Amb ell vaig poder donar molta més potència als meus emissors i construir-me antenes i un codificador per poder emetre en el preuat estèreo de l'època. 

El 1985 ja vaig fer les primeres proves amb un primer emissor de més potència i antena construïts amb mitjans molt rudimentaris. Vaig fer proves d'emissions al barri on vivia a Granollers, i també vaig emetre en proves a Camarasa durant un cap de setmana.

A l'estiu del 1986, quan tenia disset anys, vaig realitzar la primera emissió a Camarasa. Va ser un esdeveniment sense precedents al poble i molt jovent s'hi va implicar de ple fent tota mena de programes musicals. La ràdio només emetia en períodes estivals, Setmana Santa i Nadal. 

La vaig batejar amb el nom de Ràdio Club Camarasa (La RCC) en homenatge a l’emissora de referència de la meva adolescència, Ràdio Club 25 de Terrassa. 

Després d'aquesta primera emissió radiofònica, em va començar a rondar pel cap que  l'emissió en televisió també podia ser possible. 

Vaig començar a experimentar i el 1992 vaig acabar la construcció de l'emissor. Aquell any es va fer la primera emissió, on es van retransmetre les imatges d'una baixada en ràfting pel riu Segre i un partit del Camarasa. Ara per ara no tinc constància de cap televisió local abans del 1992, per tant, podríem dir que la Televisió de Camarasa va ser la primera tele local de les Terres de Ponent. 

Poc temps abans havia conegut el Manel Navarrete. El Manel va ser el meu  professor l'últim any d'FP, on ensensenyava a reparar televisors. El Manel era com el Maurici, una autèntica eminència en el món de l'electrònica de radiofreqüència. 

la meva relació amb ell va anar més enllà de l'escola i el 1992 vaig treballar als estudis de continuïtat de la Televisió de Granollers, que eren a la mateixa casa del Manel, una masia del municipi de Marata (Vallès Oriental). A part dels esmentats estudis, el Manel hi tenia un laboratori. Allà jo passava hores i hores experimentant i aprenent del mestre Navarrete sobre tot allò relacionat amb emissors de TV, antenes, edició de vídeo etc. Em considero afortunat de creuar-me en meu camí amb el Manel i el Maurici. 

A finals dels noranta, en un dels estius, va aparèixer a la ràdio un nen amb moltes ganes de fer ràdio, el Rafel Alsina. Immediatament em vaig adonar que aquell nen, que venia amb els seus amics de colla, era una bèstia dels micròfons. Fins aleshores tots els programes havien estat musicals i improvisats, però amb el Rafel vàren realitzar el primer programa amb guió de la ràdio. Era un guionista de mena, tant feia el seu guió com el d'altres que poguessin necessitar inspiració. 

Amb el Rafel vaig consolidar una relació personal molt estreta i va ser el meu company de televisió en les emissions de la televisió de principis dels 2000 fins al 2003, quan van finalitzar. 

Actualment hem treballat plegats en la construcció de la web de la televisió i el canal de YouTube on hi ha tot l'arxiu que es va emetre en el seu dia.

El recorregut del Rafel dins del món de l’audivisual es va iniciar amb la seva col.laboració a Ràdio Club Camarasa i Televisió de Camarasa passant per escoles com Aula Ràdio i emissores com Ona Badal, Ràdio la mina i Ràdio Salut. Així doncs, no sorprèn que acabés estudiant a Ites Realització d'audiovisuals i multimèdia, que va incloure un període de pràctiques a Antena 3 notícies. Posteriorment, es va dedicar a fer vídeo Freelance per al Freak Festival de Balaguer, videoclips prohibits per a Ilinoise, però també realitzant tasques més convencionals a Sport2live, o vídeos per encàrrec per als propietaris de la discoteca CarpeDiem de Barcelona i per a l'escola Lledoner. Va fer les pràctiques del Grau en Comunicació a Vallès Oriental Televisió. Un cop acabat el Grau en Comunicació per la UOC es dedica a treballar a la Televisió de Camarasa i està obert a noves propostes i reptes dins del món digital i audiovisual per a tothom que hi estigui interessat.

Actualment ha fet cursos a l'ESCAC i al CIFO d'Hospitalet en After Effects i Adobe Premiere, coneixements que aplica a TVC. També estudia pel seu compte noves tecniques de forma autodidacta.

A part a escrit un llibre, "El camí prohibit" sota el pseudònim de Rafel Palomo. Podeu investigar a www.rafelpalomo.com

El seu amor per Camarasa va més enllà de la sang del seu avi Ramon Puig pagès i camioner de la casa de "Cal Poma" i dels coneixements del seu avi Salvador Alsina, periodista. Sempre cuidat per la seva àvia Carmela Jiménez i Mariona Dalmau El seu apreci pel poble ve d'estius infinits al riu o la piscina amb amics que creia que serien per sempre. Encara recorda quan despertava el pare Josep Rafel a l'hora de la migdiada per sortir a jugar o la persecució de la seva germana Maria i la preocupació de la seva mare Magda. Qui ho havia de dir que tot seria diferent en pocs anys.